Aquest febrer farà 100 anys de la publicació del llibre La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès, el club de lectura celebrem aquesta efemèride proposant la lectura i tertúlia d'aquesta obra.
Aquí teniu un article aparegut al diari Ara el dia 25 de gener de 2012
"Per als aficionats als números rodons, aquest febrer farà 100 anys de la publicació de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals i 60 anys de la mort del seu autor, Josep Pous i Pagès. És l'obra més celebrada de qui va ser, durant la Guerra Civil, director de la Institució de les Lletres Catalanes i president de l'Ateneu Barcelonès. La va començar a escriure el 1909, l'any que va haver de passar un mes a la presó a causa d'un article publicat a El Poble Català.
L'exemplar de la fotografia és de la primera edició, impresa el 29 de febrer del 1912 i, per tant, escrita en el ric i prefabrià català de Pous i Pagès. Si poguéssiu tocar el paper esgrogueït, a més del genuí català, us penetraria aquella olor d'humitat acartronada no apta per a al·lèrgics, però que fa les delícies dels fetitxistes del llibre objecte. Dóna gust. En la prehistòria de l' e-book que ara vivim, això encara deu tenir un valor.
He rellegit La vida i la mort... amb un plaer secret, amb nostàlgia per l'adolescent que un dia vaig ser i que, en caure-li a les mans aquell drama rural empordanès (en l'edició de la MOLC), es va deixar impactar per la força de voluntat del jove protagonista, que aconsegueix escapar-se del destí religiós que li marca la tradició familiar i la ira d'un pare despòtic.
Tot i que el llibre de Pous i Pagès està a prou distància de la força literària del Solitud de Víctor Català, publicat uns anys abans (1904), s'inscriu en la mateixa línia del Modernisme narratiu: ruralisme, individualisme, coaccions socials, psicologisme. La prosa flueix, l'acció també. I és molt rica l'expressivitat dels personatges, el seu parlar, tant de mossèn Llorenç -que té dues passions, "l'amor a les flors y una devota adoració per Virgili"-, com de l'oncle Martí, que s'entusiasma amb el Jordi: "Molt ben xafat! Per qui té confiança en el seu braó, no hi ha re impossible. Toca-la noi! Estic molt content de tenir un nebot de la teva fusta". Amb la criada de l'oncle, Pous i Pagès s'hi despatxa a gust: "Una dòna, ja molt endins de la quarentena, guerxa, encartronada, de faccions que semblaven expresses pera servir de preservatiu contra tota mena de carnals temptacions".
És un títol clàssic i un llibre viu. Edcions 62 l'ha anat publicant. I se m'acut que TV3 podria fer un bon drama rural, amb aquest material"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada