Barcelona: Angle Editorial, 2019
Alba Dalmau (Cardedeu,
1987) és llicenciada en comunicació audiovisual i professora del laboratori de
lletres. La seva primera novel·la “Volenska”
(Pagès edicions, 2011) guanyà el premi Joaquim Ruyra. Li agrada treballar amb altres arts, i en
aquest sentit, té dos reculls de relats basats en treballs fotogràfics “On només hi havia un far” (2010) i “Estrena” (2015). L’any 2017 guanyà el
premi Vila d’Ascó amb el recull de contes “Estàndards”
(Angle, 2017) inspirats en el món del jazz. L’obra recomanada està inspirada
per les suggerents fotografies d’ Israel Ariño “Terra incógnita”
El camí dels
esbarzers és un recull de contes que llegim com una novel·la perquè hi ha un
espai que aglutina tots els personatges, i nosaltres, quan llegim ho copsem
com una unitat. Tot passa a Sandville, una ciutat petita en qualsevol lloc de
l’oest profund americà. És un poble tancat, ple de prejudicis i difícil de
fugir-ne perquè atrapa. El primer relat ja ens marca el tarannà del lloc que
estem a punt de descobrir i els 24 microcontes següents aniran dibuixant tota
la vida de la gent del poble. Una vida
de portes endins i que aflora en cada relat.
Acostar molt la
mirada, en allò que és petit i proper ens permet fer un retrat de l`ànima
humana: la soledat, la mort, l’enveja o l’amor
superen les fronteres de Sandville perquè són inherents a la condició
humana. L’aversió a la diferència, el masclisme
i el racisme tan presents en aquests relats expliquen el nostre món.
L’estil de l’Alba
Dalmau és fresc, sense artificis amb unes descripcions molt evocadores i
gairebé cinematogràfiques, diríem que
estem veient un western. Les referències als seus gustos literaris hi són ben
presents des de Carson McCullers, Shirley Jackson, Italo Calvino i el seu baró rampant o grans clàssics com
Hemingway, Salinger o txékhov de qui ha fet l’exercici de copiar l’estructura
d’algun dels seus contes.
Qui llegeix també té
la seva feina, si bé l’autora tanca cada capítol nosaltres hi podem
endevinar més coses de les que es mostren, podem omplir forats que en
definitiva ens fan ser actius en la lectura.
Fixeu-vos en la
portada: Un camí d’esbarzers on dues amigues cullen dolces móres. L'esgarrinxada és inevitable. Això és el llibre.
Una banda sonora per
acompanyar la lectura: I Still miss one. Johny Cash.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada