9 de maig 2012
COMPARTIM TERTÚLIA AMB NADIA GHULAM
El Dijous, 31 de maig tindrem de convidada al Club de Lectura a Nadia Ghulam, protagonista i coautora del llibre "El secret del meu turbant" serà una bona oportunitat per conèixer de primera mà la realitat d'Afganistan i la història extraordinària d'aquesta dona valenta que va viure amb el seu secret per poder sobreviure.
24 d’abr. 2012
Premi per en Pasqual
En Pasqual Bernat, conductor del Club de Lectura de Torelló, ha estat el guanyador del concurs de relats d'inspiració científica que convoca el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), també ha guanyat en la categoria de microrelats. Moltes felicitats Pasqual!
Si teniu ganes de llegir els contes premiats, cliqueu l'enllaç: Relats de Pasqual Bernat
Si teniu ganes de llegir els contes premiats, cliqueu l'enllaç: Relats de Pasqual Bernat
16 de març 2012
Dedicat a Segimon Serrallonga
En motiu de la reedició de les noces del cel i l'infern de Blake traducció de Segimon Serrallonga, Víctor Obiols pública aquest article al diari ARA on reivindica la figura d'aquest poeta torellonenc.
Perquè tot el que viu és sagrat
VÍCTOR OBIOLS
En el seu esplèndid recull d'articles titulat Sota el signe del fènix , (2008) Carles Miralles obre i tanca el llibre, significativament, amb sengles textos dedicats a Segimon Serrallonga. No em sé estar de citar-lo literalment, per la contundència de la seva formulació: "En una cultura que no fos tan feble i desarticulada, tan desorientada i acomplexada, l'obra de Serrallonga hauria trobat reconeixement, no hauria quedat tan en la fosca. Perquè el que caracteritza una cultura normal, amb projecció, no és només que compti amb primeres figures com ell, sinó que sàpiga què fer-ne, que pugui assegurar-ne la difusió, la dimensió social". A penes quatre o cinc anys més tard les paraules de Miralles ressonen lúcides i ombrívoles, sent com són tristament vigents i extensibles a tants altres casos.
Hem hagut d'esperar deu anys perquè veiés la llum aquesta reedició de les versions serrallonguianes de Blake, que l'autor havia deixat a punt, el 2002, per a la impremta, un llibre publicat l'any 1981 a Llibres del Mall que era, de fa temps, exhaurit. Podem acontentar-nos, ben mirat, del nombre proporcionalment alt de traductors de Blake al català, sobretot si tenim presents les paraules aterridores de Miralles: Manent, Bartra, Turull, Desclot, Serrallonga. El cas que ens ocupa, però, és particular, i ja ens ho fa saber el mateix Segimon a l'inici del seu pròleg exegesi -i ens ho recorda el curador Francesc Codina a la nota preliminar-: es tracta d'una traducció nascuda en principi d'un impuls de creació davant l'estrany poema que presideix el llibre. La potència i la "pura reverberació d'idees" es convertia en esperó per traduir, amb una "passió per l'impossible". Com a traductor, Serrallonga sempre exerceix de poeta. I en el cas de Blake és patent el magnetisme que l'anglès va exercir en el torellonenc, imbuït d'un geni poètic que l'agermanava, en més d'un aspecte, amb Blake. Estava, a més a més, equipat d'un bagatge teològic i erudit que li permetia comentar de manera brillant el desenvolupament i el contingut del poema blakià, ple d'obscuritats i intuïcions visionàries. Ell mateix ho deixa prou clar: "Han estat els resistents per raons fondes, com Blake, els qui paradoxalment han mantingut al llarg dels segles la possibilitat de guardar per a l'home les fonts de la vida." Blake, com Komensky i Hamman, qüestiona el Segle de les Llums i no es deixa enlluernar pels fars de la Raó que ens estan duent al desastre. Serrallonga en parla en el pròleg i no és en va que defensa una obra com aquesta.
Les noces del cel i l'infern és una obra satírica i filosòfica. Fa referència, en el títol, al llibre de Swedenborg, Cel i Infern , en què advoca per un equilibri espiritual entre el Bé i el Mal en un univers essencialment estàtic. No és tant un llibre profètic amb "un missatge" com un tractat filosòfic, pensat per preparar la comprensió dels mites dels darrers llibres. Expressa en ell la doctrina de la necessitat de contraris. "Sense contraris -insistia Blake- no hi ha progrés". Les "Fantasies memorables" són paròdies sobre Swedenborg, i els "Proverbis de l'infern", el més conegut del llibre. En l'essència de la poesia rau la capacitat d'expressar aquesta percepció sensitiva de veritats eternes per a benefici de l'home ordinari. Blake concebia aquests poemes com a gravat, pintura i grafia alhora. A diferència de la resta dels Llibres il·luminats , està escrit en vint-i-set gravats quasi íntegrament en prosa. El país necessita recuperar i divulgar l'obra de Serrallonga, urgentment.
Perquè tot el que viu és sagrat
VÍCTOR OBIOLS
En el seu esplèndid recull d'articles titulat Sota el signe del fènix , (2008) Carles Miralles obre i tanca el llibre, significativament, amb sengles textos dedicats a Segimon Serrallonga. No em sé estar de citar-lo literalment, per la contundència de la seva formulació: "En una cultura que no fos tan feble i desarticulada, tan desorientada i acomplexada, l'obra de Serrallonga hauria trobat reconeixement, no hauria quedat tan en la fosca. Perquè el que caracteritza una cultura normal, amb projecció, no és només que compti amb primeres figures com ell, sinó que sàpiga què fer-ne, que pugui assegurar-ne la difusió, la dimensió social". A penes quatre o cinc anys més tard les paraules de Miralles ressonen lúcides i ombrívoles, sent com són tristament vigents i extensibles a tants altres casos.
Hem hagut d'esperar deu anys perquè veiés la llum aquesta reedició de les versions serrallonguianes de Blake, que l'autor havia deixat a punt, el 2002, per a la impremta, un llibre publicat l'any 1981 a Llibres del Mall que era, de fa temps, exhaurit. Podem acontentar-nos, ben mirat, del nombre proporcionalment alt de traductors de Blake al català, sobretot si tenim presents les paraules aterridores de Miralles: Manent, Bartra, Turull, Desclot, Serrallonga. El cas que ens ocupa, però, és particular, i ja ens ho fa saber el mateix Segimon a l'inici del seu pròleg exegesi -i ens ho recorda el curador Francesc Codina a la nota preliminar-: es tracta d'una traducció nascuda en principi d'un impuls de creació davant l'estrany poema que presideix el llibre. La potència i la "pura reverberació d'idees" es convertia en esperó per traduir, amb una "passió per l'impossible". Com a traductor, Serrallonga sempre exerceix de poeta. I en el cas de Blake és patent el magnetisme que l'anglès va exercir en el torellonenc, imbuït d'un geni poètic que l'agermanava, en més d'un aspecte, amb Blake. Estava, a més a més, equipat d'un bagatge teològic i erudit que li permetia comentar de manera brillant el desenvolupament i el contingut del poema blakià, ple d'obscuritats i intuïcions visionàries. Ell mateix ho deixa prou clar: "Han estat els resistents per raons fondes, com Blake, els qui paradoxalment han mantingut al llarg dels segles la possibilitat de guardar per a l'home les fonts de la vida." Blake, com Komensky i Hamman, qüestiona el Segle de les Llums i no es deixa enlluernar pels fars de la Raó que ens estan duent al desastre. Serrallonga en parla en el pròleg i no és en va que defensa una obra com aquesta.
Les noces del cel i l'infern és una obra satírica i filosòfica. Fa referència, en el títol, al llibre de Swedenborg, Cel i Infern , en què advoca per un equilibri espiritual entre el Bé i el Mal en un univers essencialment estàtic. No és tant un llibre profètic amb "un missatge" com un tractat filosòfic, pensat per preparar la comprensió dels mites dels darrers llibres. Expressa en ell la doctrina de la necessitat de contraris. "Sense contraris -insistia Blake- no hi ha progrés". Les "Fantasies memorables" són paròdies sobre Swedenborg, i els "Proverbis de l'infern", el més conegut del llibre. En l'essència de la poesia rau la capacitat d'expressar aquesta percepció sensitiva de veritats eternes per a benefici de l'home ordinari. Blake concebia aquests poemes com a gravat, pintura i grafia alhora. A diferència de la resta dels Llibres il·luminats , està escrit en vint-i-set gravats quasi íntegrament en prosa. El país necessita recuperar i divulgar l'obra de Serrallonga, urgentment.
26 de gen. 2012
La vida i la mort segons Pous i Pagès

Aquest febrer farà 100 anys de la publicació del llibre La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès, el club de lectura celebrem aquesta efemèride proposant la lectura i tertúlia d'aquesta obra.
Aquí teniu un article aparegut al diari Ara el dia 25 de gener de 2012
"Per als aficionats als números rodons, aquest febrer farà 100 anys de la publicació de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals i 60 anys de la mort del seu autor, Josep Pous i Pagès. És l'obra més celebrada de qui va ser, durant la Guerra Civil, director de la Institució de les Lletres Catalanes i president de l'Ateneu Barcelonès. La va començar a escriure el 1909, l'any que va haver de passar un mes a la presó a causa d'un article publicat a El Poble Català.
L'exemplar de la fotografia és de la primera edició, impresa el 29 de febrer del 1912 i, per tant, escrita en el ric i prefabrià català de Pous i Pagès. Si poguéssiu tocar el paper esgrogueït, a més del genuí català, us penetraria aquella olor d'humitat acartronada no apta per a al·lèrgics, però que fa les delícies dels fetitxistes del llibre objecte. Dóna gust. En la prehistòria de l' e-book que ara vivim, això encara deu tenir un valor.
He rellegit La vida i la mort... amb un plaer secret, amb nostàlgia per l'adolescent que un dia vaig ser i que, en caure-li a les mans aquell drama rural empordanès (en l'edició de la MOLC), es va deixar impactar per la força de voluntat del jove protagonista, que aconsegueix escapar-se del destí religiós que li marca la tradició familiar i la ira d'un pare despòtic.
Tot i que el llibre de Pous i Pagès està a prou distància de la força literària del Solitud de Víctor Català, publicat uns anys abans (1904), s'inscriu en la mateixa línia del Modernisme narratiu: ruralisme, individualisme, coaccions socials, psicologisme. La prosa flueix, l'acció també. I és molt rica l'expressivitat dels personatges, el seu parlar, tant de mossèn Llorenç -que té dues passions, "l'amor a les flors y una devota adoració per Virgili"-, com de l'oncle Martí, que s'entusiasma amb el Jordi: "Molt ben xafat! Per qui té confiança en el seu braó, no hi ha re impossible. Toca-la noi! Estic molt content de tenir un nebot de la teva fusta". Amb la criada de l'oncle, Pous i Pagès s'hi despatxa a gust: "Una dòna, ja molt endins de la quarentena, guerxa, encartronada, de faccions que semblaven expresses pera servir de preservatiu contra tota mena de carnals temptacions".
És un títol clàssic i un llibre viu. Edcions 62 l'ha anat publicant. I se m'acut que TV3 podria fer un bon drama rural, amb aquest material"
29 de nov. 2011
LLUÍS SOLER A LA TERTÚLIA
dijous, vam poder compartir tertúlia amb l'actor Lluís Soler, evidentment el tema era l'obra "Luces de Bohemia" de R.M. del Valle Inclán i va servir de preludi a la posada en escena de l'obra al Teatre Cirvianum.
Soler interpreta el personatge protagonista Max Estrella i va lloar l'obra tant des del punt de vista literària com de l'actor que ha de representar allò que algú ha escrit per a ell. Luces de Bohemia és una obra plena d'ironia amb una mirada molt crítica a la societat espanyola de principis de segle on no hi ha lloc pel geni ni per la cultura.
3 de nov. 2011
TERTÚLIA AMB LLUÍS SOLER
PARLA AMB EN LLUÍS SOLER
En el marc de la programació del Teatre Cirvianum, el proper 26 de novembre es representarà el muntatge teatral LUCES DE BOHEMIA de Ramón del Valle-Inclán.
Com a preludi d’aquest esdeveniment, el dijous 24 de novembre tindrem a la Biblioteca Dos Rius l'actor LLUÍS SOLER per parlar de l'obra i la posada en escena.
Tots els assistents podran comprar, el mateix dia de la tertúlia, les entrades per a la funció teatral amb un 20% de descompte sempre que hi hagi aforament disponible.
Si penseu assistir a la tertúlia podeu fer la reserva de la vostra entrada al telèfon: 938594043 (Gemma)
Si voleu més informació cliqueu aquí
En el marc de la programació del Teatre Cirvianum, el proper 26 de novembre es representarà el muntatge teatral LUCES DE BOHEMIA de Ramón del Valle-Inclán.
Com a preludi d’aquest esdeveniment, el dijous 24 de novembre tindrem a la Biblioteca Dos Rius l'actor LLUÍS SOLER per parlar de l'obra i la posada en escena.
Tots els assistents podran comprar, el mateix dia de la tertúlia, les entrades per a la funció teatral amb un 20% de descompte sempre que hi hagi aforament disponible.
Si penseu assistir a la tertúlia podeu fer la reserva de la vostra entrada al telèfon: 938594043 (Gemma)
Si voleu més informació cliqueu aquí
BIOGRAFIA DE LA FAM. AMÉLIE NOTHOMB

Aquesta tertúlia, la vam fer en el marc de la trobada de Clubs de Lectura de la comarca d'Osona que aquest any es celebrà al teatre Eliseu de Roda de Ter. La proposta està inscrita dins les activitats de celebració del dia de la salut mental, aquest any dedicada a l'anorexia, d'aquí l'elecció d'aquesta obra. La tertúlia la conduiren Pasqual Bernat i Mar Vidal.
Biografia de la fam és un llibre clarament autobiogràfic i, sobretot, una apologia encomanadissa de la gana. Tot i haver patit anorèxia durant dos anys, Nothomb ens explica la seva vida a través de la fam, i reivindica la voracitat i la golafreria en molts camps: fam de llengües, de llibres, d’alcohol, de xocolata, ànsia de bellesa i de descobriments sense fi. Amélie Nothomb té una “gana absoluta”, un desig mai satisfet que sembla no esgotar-se i que ens descriu en totes les seves formes, des de l´èxtasi fins a l´horror, amb dolor, amor, humor i lucidesa, mentre desdibuixa la complicada paradoxa de l´existència. Biografia de la fam és segurament el llibre més sincer i honest sobre la seva infància, que Amélie Nothomb ja evocava a Metafísica dels tubs i Un sabotatge amorós, prolegòmens de l’extraordinària experiència d’estupor i tremolors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)