Lectures recomanades. V

Westover, Tara. Una educació.  
Barcelona: més llibres, 2018. Traducció d’Anna Torcal i Salvador Company.

Tara Westover  va néixer el 1986, es crià en un petit poble d’Idaho en una granja familiar i en un ambient de radicalisme religiós. Va créixer preparant-se per al dia de l’abominació, en menys d’una dècada es doctorà en història i avui viu a Londres. Darrere d' aquestes tres línies s’amaga tot el contingut del llibre.

Una educació és  l’autobiografia de l’autora, el seu primer llibre. A voltes la pròpia vida és la millor història, en el cas de Tara Westover no hi ha dubte.

Tara, els seus pares i els sis germans són una família mormona radical. El pare creu en una gran conspiració dels governs per acabar amb la gent i per tant, totes les seves accions aniran encaminades a  garantir-se la subsistència, fer-se autosuficient i no tenir cap tracte amb les institucions governamentals. Aquesta és la seva màxima i l’aplicarà a la família fins a les darreres conseqüències.  La mare és llevadora i herborista, els seus remeis, inspirats per Déu, acabaran sent famosos a tot el país.  I així van passant els dies preparant-se per la fi del món. En aquest  ambient asfixiant  s’hi amaga la violència, els maltractaments i els trastorns mentals. A poc a poc es va obrint un abisme entre Tara i la seva família.

Amb la seva biografia Tara W. No pretén fer cap estudi del mormonisme  sinó mostrar el gran cost que representa poder prendre les regnes de la teva vida quan tot l’entorn és tan advers. En l’obra de Tara W. no hi ha ressentiment, ella reivindica una infància feliç. No són les creences el que trenca els vincles familiars sinó la violència exercida per un germà i que res justifica el seu encobriment.

Hi ha moltes coses que m’admiren d’aquesta història: La capacitat per llunyana que ens sembli, d’arribar a adquirir independència de pensament. La valentia de narrar la pròpia història en un passat que no és gens llunyà i on els protagonistes són ben vius i el missatge clar de transformació que la reflexió, els estudis i la lectura ens poden proporcionar.

Diu l’autora: “La ignorància és la culpable que molta gent doni suport a causes que no valen la pena”.  Llegiu, una educació. 

Lectures recomanades. IV

De lucca, Erri. Natura exposada. Alzira: Bromera, 2019

Erri de Luca. Nàpols,1950. Escriptor italià que, abans de ser-ho fou paleta, mosso de magatzem, fuster, alpinista i activista polític, cosa que no ha deixat de ser ni que sigui amb les paraules, així ho demostra el poemari "Solo Ida" (2016) on ens parla en vers sobre el drama dels migrants al Mediterrani.

Vaig descobrir De Luca amb la lectura de Montedidio (2002) una obra sobre la infància i l'aprenentatge.

Natura Exposada és l'obra que vull recomanar. Narra la història d'un home que ajuda a travessar fronteres i també la història d'aquest mateix home, escultor, que rep l'encàrrec de reconstruir un Crist que havia realitzat un artista a principis del S. XX, una figura nua a qui es va cobrir el sexe i que ara, que bufen nous vents es vol recuperar la natura amagada darrere un drapejat.

Si el primer home reflexiona sobre el nostre món contemporani i el drama dels refugiats, l'home escultor, medita sobre el que és humà i el que és religiós. Un tema universal: La solidaritat, tant de l'home que ajuda a travessar la frontera com  en les converses necessàries per al seu propòsit artístic, amb un mossèn, un obrer musulmà i un rabí. (La religió és molt present en l'obra de De Luca, coneix bé l'hebreu i ha traduït passatges de la bíblia)
Una obra molt poètica, escrita amb frases curtes que li donen un ritme àgil. Si no el coneixeu, aventureu-vos amb Erri de Lucca.

Lectures recomanades. III

Avui la proposta lectora gira entorn d'un tema de molta actualitat: Els metges

Us presento una petita mostra de novel·les que tenen com a protagonistes les persones que es dediquen a la medicina.
Els podreu trobar tots a les biblioteques, esperem que ben aviat. Mentrestant, podeu cercar-ne alguns a l'ebiblio.

• Waltari, Mika. Sinuhé l'egipci. Barcelona: Edicones B, 1999

Publicada el 1945. Sinuhé, metge reial ens explica la seva història en primera persona. Fou un dels grans èxits de Hollywood i malgrat ser una ficció s'ha de destacar la bona documentació que ens permet conèixer l'antic Egipte durant el regnat del Faraó Akenaton.

• Juste, Tania. L'hospital dels pobres. Barcelona: Columna, 2014

Sobre la construcció de l'hospital de Sant Pau.

• Van der Meersch, Maxence. Cuerpos y almas. Barcelona: Backlist, 2008

La vida d'un metge francès a finals dels anys trenta. Sobre l'ètica i la corrupció a la professió mèdica.

• Lluch, Germà. Dioses de bata blanca. Barcelona: Planeta, 2011

Obra de denúncia sobre les maniobres de la indústria farmacèutica, destacant l'honestetat dels professionals mèdics.

• Bulgakov, Mikhail (1891-1940). Relats d’un jove metge. Barcelona: Edicions de 1984, 2012

Sobre la gran responsabilitat d'exercir la medicina en unes condicions adverses com fou durant la revolució russa de 1917.

• Gordon, Noah. El metge. Barcelona: Roca, 2009

Best seller de la novel·la històrica. Un clàssic ambientat al segle XI.

• Broggi, Moises. Memòries d’un Cirurgià. Barcelona: Labutxaca, 2011

Relat autobiogràfic d'aquest eminent cirurgià i humanista.

I per últim:

• Beltran, Antoni. Ensenya’m la llengua. Maçanet de la Selva: Gregal, 2018

Res a veure amb els anteriors títols. Aquest ens proposa d'una manera entretinguda i divertida, recuperar la terminologia popular en l'àmbit de la medicina.

*És molt difícil o inexistent la imatge de la dona metge protagonista en els textos literaris. Les infermeres es mereixeran un altre post.

Lectures recomanades. II

Owens,Delia. La noia salvatge. Barcelona: Àtic dels llibres, 2019

De Delia Owens ben poc se n'havia sentit parlar, almenys com a escriptora. Ella és una zoòloga i etòloga nascuda a Georgia el 1949. La seva tasca com a científica la va portar a viure a l'Àfrica confinada ben lluny de la civilització per estudiar el comportament dels animals salvatges. Sens dubte, més enllà de les aportacions científiques, la seva experiència li aportà prou material per atrevir-se amb un llibre que va anar cuinant durant deu anys i que ara als seus 70 l'ha omplert d'èxits arreu del món.

L'acció ens situa als aiguamolls de Carolina del Nord (un paisatge ben familiar per l'autora), on Kya, una nena de sis anys és abandonada per la seva família. Sobreviurà gràcies al fort vincle que estableix amb l'entorn natural: la maresma, els seus ocells, les seves flors i l'ajuda d'algú que com ella, també és un outsider.
Kya ràpidament és batejada pels habitants d'una societat tancada i classista, plena de prejudicis. Per ells, és La noia salvatge, diana fàcil per encolomar-li un assassinat que proporciona a la novel·la la dosi de tensió necessària per fer-la encara més vendible.

He llegit aquest llibre aquests dies de confinament i és inevitable que la història ens faci reflexionar sobre com l'aïllament afecta el comportament humà. Ens parla de la solitud no volguda a la Kya l'atrau i necessita el contacte de la tribu però el seu aprenentatge tant i tant diferent de la resta dels seus veïns, fa que els seus intents només la portin a replegar-se de nou al seu món que és la seva llar.
El periple vital d'aquesta salvatge ens fa reflexionar sobre temes ben humans: L'alcoholisme i els maltractes envers les dones, les societats masclistes i la necessària consciència ecològica si volem sobreviure com espècie. De fet, fa que ens reconeixem com a humans en els comportaments animals i és que potser tots hauríem de ser un xic més salvatges.

Lectures recomanades. I

No sé
si encara podreu fer
alguna cosa amb mi
Si teniu el valor d'intentar-ho...

Delbo, Charlotte. La mesura dels nostres dies. 
Club editor, Barcelona, 2019

Charlotte Delbo (Vigneux – sur- Seine, 1913 – Paris, 1985) Filla d'immigrants italians, escriptora i assistent teatral. El 1943 fou deportada a Auswitch i després a Ravensbruck. Alliberada el 1945.                    
Amb aquesta obra, Club Editor esmena el trist error del desconeixement al nostre país d'aquesta obra tan gran d'una dona escriptora extraordinària.

La mesura dels nostres dies, fou publicat el 1971 i és el darrer volum d'un tríptic anomenat "Auschwitz i després", el 1965 es publicà "cap de nosaltres tornarà" i el 1970 "un coneixement inútil" 

"Es pot esborrar una vida i tornar a escriure al damunt?" (Françoise)

Vint anys després de l'alliberament dels camps nazis, l'autora conversa amb altres dones que com ella foren deportades per haver participat en la resistència al nazisme. Cada capítol és la veu d'una d'aquestes dones i a través de la psicologia de cadascuna d'elles se'ns obren mil camins de reflexió , la veu de l'autora també hi és present en forma de poemes.
Llibre imprescindible. Poques vegades s'ha escrit sobre el després de l'horror dels camps nazis perquè poder tornar era tan gran, l'anhel de llibertat era tan bèstia que costa imaginar que fora dels filats que tancaven els camps no hi pogués haver res més que un nou naixement a la vida. Però no, això és idealitzat, sortir-se'n és també l'angoixa, la por, la solitud viure amb el fred instal·lat a dins com diu la Gaby.
Aquestes dones que ara ens parlen des de fora, eren dones compromeses amb uns ideals de justícia, crec que això les va fer fortes per sobreviure a l'horror. Això i sens dubte la sororitat entre elles.
És una lectura punyent, fàcil, sense ornaments, talment com si escoltéssim les seves veus.
Jo us proposo obrir al llibre amb una pregunta en ment: És possible tornar? Llavors, després d'escoltar aquestes dones cadascú que respongui.

A més a més:
"Charlotte" de David Foenkinos. Una donà que no tornà.
" Un cel de plom" de Carme Martí.  Una dona que tornà.

El club confinat

Pasqual Booktuber

Diem booktuber a un lector o lectora que fa ressenyes, crítiques o bé recomana lectures mitjançant l'eina Youtube.El conductor del nostre Club de Lectura, en Pasqual Bernat, ha obert un canal:Lectures viscudes.  És molt interessant, us convidem a donar-hi un cop d'ull.