Erri
de Luca. Nàpols,1950. Escriptor italià
que, abans de ser-ho fou paleta, mosso de magatzem, fuster, alpinista i
activista polític, cosa que no ha deixat de ser ni que sigui amb les paraules,
així ho demostra el poemari "Solo Ida" (2016) on ens parla en vers
sobre el drama dels migrants al Mediterrani.
Vaig descobrir De Luca amb la
lectura de Montedidio (2002) una
obra sobre la infància i l'aprenentatge.
Natura Exposada és l'obra que vull recomanar. Narra la història d'un home que ajuda a travessar fronteres i també la història d'aquest mateix home, escultor, que rep l'encàrrec de reconstruir un Crist que havia realitzat un artista a principis del S. XX, una figura nua a qui es va cobrir el sexe i que ara, que bufen nous vents es vol recuperar la natura amagada darrere un drapejat.
Si el primer home reflexiona sobre el nostre món contemporani i el drama dels refugiats, l'home escultor, medita sobre el que és humà i el que és religiós. Un tema universal: La solidaritat, tant de l'home que ajuda a travessar la frontera com en les converses necessàries per al seu propòsit artístic, amb un mossèn, un obrer musulmà i un rabí. (La religió és molt present en l'obra de De Luca, coneix bé l'hebreu i ha traduït passatges de la bíblia)
Una obra molt poètica, escrita amb frases curtes que li donen un ritme àgil. Si no el coneixeu, aventureu-vos amb Erri de Lucca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada