Barcelona: Empuries, 2018
L’autor fill de pare francès i mare Ruandesa,
va fugir del seu Burundi natal a París per refugiar-se de la guerra entre Hutus
i Tutsis. Després de passar pel món de
les finances, Gaël s’ha dedicat bàsicament a la música, és raper i aquesta és
la seva primera novel·la que bé podria ser la seva pròpia història.
A Un
País petit, Gaël Faye narra el pas
de la infantesa a l’edat adulta de Gaby.
Aquest trànsit no és fàcil, la llum que impregna la infantesa en un lloc
tan bonic com la zona dels Grans Llacs, es va fonent a negre: el primer sotrac
és la separació dels pares, llavors ve l’ensorrament
del món de la infància amb l’esclat de
la guerra civil (1993). Hi ha una cosa que farà que Gaby no s’enfonsi
del tot en el dolor i la pèrdua del seu paradís. De nou, com tantes vegades,
els llibres i la lectura seran taula de salvament.
Gaël diu en una entrevista:“ habitem més
un temps que un espai”, quan va tornar a Burundi, el país al qual pertanyia ja
no hi era. D’això va aquest llibre: de la memòria impresa en nosaltres i que
ens fa ser qui som.
L’he llegit durant el trist confinament, vaig
buscar Burundi al mapa per situar-me i per sortir una mica del meu refugi, sense adonar-me`n estava navegant amb el
google eart per tot el territori africà on es desenvolupa la novel·la, potser
necessitava aquesta fugida virtual però el que si és cert és que m’ha permès
entrar dins la història d’una manera molt diferent: Veia els carrers de
Bujumbura, Burundi i Ruanda, són països
petits com diu el títol del llibre, preciosos que han estat destruïts,
aniquilats i potser no ens n’hem ni assabentat.
També deu ser fruit del confinament però hi ha
una frase que m’ha fet pensar força:
“la
felicitat només es veu pel retrovisor”.
Una banda sonora per acompanyar la lectura:
Gaël Faye cantant al seu País petit https://www.youtube.com/watch?v=XTF2pwr8lYk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada