3 d’abr. 2020

Lectures recomanades. I

No sé
si encara podreu fer
alguna cosa amb mi
Si teniu el valor d'intentar-ho...

Delbo, Charlotte. La mesura dels nostres dies
Club editor, Barcelona, 2019

Charlotte Delbo (Vigneux – surSeine, 1913 – Paris, 1985) Filla d'immigrants italians, escriptora i assistent teatral. El 1943 fou deportada a Auswitch i després a Ravensbruck. Alliberada el 1945.                    
Amb aquesta obra, Club Editor esmena el trist error del desconeixement al nostre país d'aquesta obra tan gran d'una dona escriptora extraordinària.

La mesura dels nostres dies, fou publicat el 1971 i és el darrer volum d'un tríptic anomenat "Auschwitz i després", el 1965 es publicà "cap de nosaltres tornarà" i el 1970 "un coneixement inútil" 

"Es pot esborrar una vida i tornar a escriure al damunt?" (Françoise)

Vint anys després de l'alliberament dels camps nazis, l'autora conversa amb altres dones que com ella foren deportades per haver participat en la resistència al nazisme. Cada capítol és la veu d'una d'aquestes dones i a través de la psicologia de cadascuna d'elles se'ns obren mil camins de reflexió , la veu de l'autora també hi és present en forma de poemes.
Llibre imprescindible. Poques vegades s'ha escrit sobre el després de l'horror dels camps nazis perquè poder tornar era tan gran, l'anhel de llibertat era tan bèstia que costa imaginar que fora dels filats que tancaven els camps no hi pogués haver res més que un nou naixement a la vida. Però no, això és idealitzat, sortir-se'n és també l'angoixa, la por, la solitud viure amb el fred instal·lat a dins com diu la Gaby.
Aquestes dones que ara ens parlen des de fora, eren dones compromeses amb uns ideals de justícia, crec que això les va fer fortes per sobreviure a l'horror. Això i sens dubte la sororitat entre elles.
És una lectura punyent, fàcil, sense ornaments, talment com si escoltéssim les seves veus.
Jo us proposo obrir al llibre amb una pregunta en ment: És possible tornar? Llavors, després d'escoltar aquestes dones cadascú que respongui.

A més a més:
"Charlotte" de David Foenkinos. Una donà que no tornà.
" Un cel de plom" de Carme Martí.  Una dona que tornà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada