Owens,Delia. La noia salvatge. Barcelona: Àtic dels llibres, 2019
De Delia Owens ben poc se
n'havia sentit parlar, almenys com a escriptora. Ella és una zoòloga i etòloga nascuda a Georgia el 1949. La
seva tasca com a científica la va portar a viure a l'Àfrica confinada ben
lluny de la civilització per estudiar el comportament dels animals salvatges.
Sens dubte, més enllà de les aportacions científiques, la seva experiència li
aportà prou material per atrevir-se amb un llibre que va anar cuinant durant deu anys i que
ara als seus 70 l'ha omplert d'èxits arreu del món.
L'acció ens situa als aiguamolls de Carolina del Nord (un paisatge ben familiar per l'autora), on Kya, una nena de sis anys és abandonada per la seva família. Sobreviurà gràcies al fort vincle que estableix amb l'entorn natural: la maresma, els seus ocells, les seves flors i l'ajuda d'algú que com ella, també és un outsider.
Kya ràpidament és batejada pels habitants d'una societat tancada i classista, plena de prejudicis. Per ells, és La noia salvatge, diana fàcil per encolomar-li un assassinat que proporciona a la novel·la la dosi de tensió necessària per fer-la encara més vendible.
He llegit aquest llibre aquests dies de confinament i és inevitable que la història ens faci reflexionar sobre com l'aïllament afecta el comportament humà. Ens parla de la solitud no volguda a la Kya l'atrau i necessita el contacte de la tribu però el seu aprenentatge tant i tant diferent de la resta dels seus veïns, fa que els seus intents només la portin a replegar-se de nou al seu món que és la seva llar.
El periple vital d'aquesta salvatge ens fa reflexionar sobre temes ben humans: L'alcoholisme i els maltractes envers les dones, les societats masclistes i la necessària consciència ecològica si volem sobreviure com espècie. De fet, fa que ens reconeixem com a humans en els comportaments animals i és que potser tots hauríem de ser un xic més salvatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada