Chalandon,
Sorj. El dia
abans. Barcelona: Edicions de 1984, 2019 Traducció de Josep Alemany.
Sorj Chalandon va néixer a Tunísia el 1952,
viu a França. Treballa com a periodista al diari satíric “Le canard enchainé” i abans havia estat redactor al “Liberation”.
En les seves obres, Chalandon parteix d’un fet real per convertir-lo en
ficció. Així a “professió del pare"
(Edicions de 1984, 2017) fa un relat sobre la seva pròpia infantesa i a "Retorn a Killybegs" (Ed. de 1984, 2014) ens parla del conflicte d’Irlanda del Nord. Chalandon és rigorós amb la documentació, el seu perfil periodístic i d'investigació s'hi nota.
Michel és el narrador de la història, el fill
petit d’una família humil que viu de la pagesia. El pare, després d’haver
perdut un germà, no voldria que els seus fills fossin miners, però la mina els engoleix. Jojo, el fill gran acaba morint i la novel·la gira entorn de la venjança que ordeix Michel per venjar la
mort del seu germà. Res però no és el que sembla i la fina línia entre
veritat i mentirà ens arrossega pels girs impensables d’aquesta magnífica
història.
El 27 de desembre de 1974 moren 42 miners en
una explosió al pou Saint-Amé a la localitat de Liévin, al nord de França.
L’accident no fou fruit de l’infortuni sinó de les pèssimes condicions de
treball i seguretat en què treballaven els obrers en aquesta mina. Les morts
s’haurien pogut evitar i això és el que rebel·la a l’autor d’aquest llibre i és
la benzina que l’impulsà a escriure “El dia abans”.
Primer de tot, l’obra és un homenatge a tots
els qui van perdre la vida en aquest accident i també als supervivents. És
també una obra de denúncia social, després de l’accident ningú va ser jutjat i
no s’assumiren responsabilitats. La
prosa de Chalandon és molt eficaç per descriure la situació dels més febles i
té prou força per arrossegar-nos cap a una intriga gairebé de thriller.
Al final del llibre hi ha la llista dels 42
morts a Liévin, un vell miner de la zona li va dir a Chalandon “Al teu Jojo
l’acceptem també com un dels nostres, estem d’acord que siguin 43” així la
ficció es fa realitat i Chalandon s’ha guanyat la confiança dels febles.
Si imagino aquesta obra en imatges hi veig una pel·lícula de Ken Loach si hi hagués de posar una banda sonora seria aquesta: Jojo de
Jacques Brel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada